On diversos estils de fotografia convergeixen…

Edifici Naturgy. Vila Olímpica. Sant Martí

El dia que vaig fer aquestes fotografies nomès sabia on anava, però no el que em trobaria. De fet la fotografia de carrer, té aquesta espontaneïtat, no saps el que trobaràs. I m’agrada molt, perquè son frases dins d’un discurs que vas adaptant a mesura que avances. Hi han moltes més coses que queden fora de les imatges, com els vigilants de seguretat que surten immediatament a veure que redimonis fa un xixarel.lo amb una càmera fent fotografies a l’edifici (de fet a la primera imatge es veu l’ull del GG (gran germà) fent una imatge de mi – l’estímul és mutu, ell a mi, i jo a ell, així estem en paus 🙂
Li vaig dir al Sr GG que no m’interessa el postureig, que amb la visió arquitectònica del seu cos, ja tenia prou, i em va deixar tranquil.

Socialització. Peu de l’edifici Naturgy. Vila Olímpica. Sant Martí.

Passejar, sense quasi rumb aparent, sense idees quasi preconcebudes, on la realitat és una variable a tenir en compte.

I vaig tenir un punt de vista de socialització. Amos i gossos, la gent entra en contacte, parla, comparteix, lliga… Nomès cal fixar-se en la quantitat de gent que mentre els seus gossos socialitzen, parlen de vermuts, d’aperols hipsters, del corona virus, i d’altres temes que queden per la intimitat de cadascú…

La imaginació és lliure i la realitat també….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *