Barcelona, entranyable i difícil alhora

Des de fa un temps ençà, Barcelona s’ha convertit en un equilibri difícil de compaginar. Per una banda patim un excès de turisme, turisme que en grans masses esdevé problemàtic, massa soroll, poc respecte per la gent de la ciutat. Jo puc entendre la gent que viatja (de fet jo també ho faig), però intento posar-me en la pell de la gent que hi viu allà on vaig.
Aquesta petita introducció, no és contra el turisme. Si que podriem discutir com hauria de ser una ciutat molt turística. Si que és que el turisme porta aglomeracions, porta modes i algunes modes es queden, segurament transitòriament.

Us heu fixat quanta gent hi ha a la plaça dels Àngels? Quans skaters hi han amunt i avall, amb el seu cloc, cloc, cloc de la fusta i rodes picant contra el ciment.

A tot aixó, la gentrificació va fent de les seves dia rera dia. Veïns de tota la vida, que com a nòmades, són obligats a deixar la seva vida “sedentària” per unes ànimes que nomès busquen diners, vist l’allau de turistes, que donen el que se li demana per un lloguer temporal.

Però no tot és negatiu, encara tenim coses bones, i hem de fer que aquestes surin per sobre de la “brutícia ” de l’egoïsme, moltes cultures diferents que ben combinades donen un fruit positiu. Sóm i serem un pais acollidor, on el respecte mutu és important, i que ens duri molts segles.

Deixa un comentari