Richard Learoyd o la “simplicitat” d’un geni

Dissabte per la tarda, vaig estar fent una inmersió dins de la obra de Richard Learoyd. Jo fins ara, desconeixia la faceta d’aquest retratista i fotògraf amb càmera fosca. Bé, s’ha de dir que era totalment desconegut per a mi i gràcies a la Fundació Mapfre, he tingut la oportunitat de gaudir de les seves fotografies.

Retrat de Richard Learoyd. Fundació Mapfre Barcelona. Juny 2019

Per aquells que ens agraden els retrats, entrarem com en un altre dimensió. No nomès per la qualitat i bellesa imperfecta, també per la manera que han sigut creats: amb el mètode la càmera obscura, un sistema “senzill” de recollir la llum i positivar-lo directament sobre un paper fotosensible. Un cop feta la fotografia, ràpidament al laboratori a tractar-la químicament. No hi han ni negatius, com s’ha recollit la llum així surt. Els que hem treballat a laboratori ens podem fer una idea de lo complex que és treure una imatge així:

El que més m’ha agradat, es el romanticisme que desprenen les imatges, imatges que per un altre banda son grans, força grans, 1 metre o 1 metre i mig. Al ser fet amb la càmera obscura, l’exposició pot durar des de uns quants segons fins a minuts. Imagineu-vos estar totalment quiets dos minuts, aguantant la respiració. Quan coneixem aquesta variable de temps, entenem el perquè tenen la mirada com perduda i el cos relaxat, si no seria molt difícil d’aguantar. Richard treballa amb una idea molt clara i preconcebuda del que vol fer, quin vestuari tria,  o absència de roba,  posició…

Natures mortes i nu son dues més de les especialitats que ha treballat.  Les natures mortes son impressionants, com la imatge It’s about time, ja es hora.

It’s about time

En aquesta fotografia de nu,

podeu veure la “imperfecció”,  no se si casual o provocada del desenfocament del cos de la model. També podeu veure un grid (unes línies verticals i horitzontals), aquests són les que estan enfocades, per aixó em fa pensar que la “imperfecció” va ser feta expressament

A l’exposició se’ns va explicar que es pot estar 8 hores al dia amb el o la model a estudi per aconseguir les imatges, i en algunes ocasions més d’un dia. La realitat és que al ser una imatge única, la repeteix si no aconsegueix el que té en ment.  I per acabar us deixo un video del propi autor, on personalment ens explica el seu treball, les seves impressions,  i recomanar-vos que aneu a veure-la. Teniu temps fins al proper mes de setembre de 2019

Deixa un comentari